MI ESCUELA SABE A NARANJA

Mi Escuela Sabe a Naranja

La història de l'Oriol

Aquest treball, pertany a la matèria de seminari. La Carmina ens va demanar que fèssim per grups, una sèrie d'imatges sobre la universitat i una sèrie de sons. A partir d'aquí doncs, havíem d'inventar-nos una història. La nostra història és aquesta:


Avui dilluns, l’Oriol no té classe a la universitat però com que és un noi molt aplicat, decideix anar-hi perquè necessita informació per realitzar un treball de psicologia.

Però abans de començar cal agafar forces, així doncs, decideix passar pel bar per fer un cafè i menjar un bon entrepà, i més tard puja al segon pis direcció a la biblioteca.

Un cop allà, cerca al catàleg de l’ordinador en quina prestatgeria podrà trobar el llibre que necessita per fer el treball i va cap aquesta per tal d’obtenir-lo.
Amb molta atenció se'l llegeix i agafa els apunts necessaris per realitzar correctament el seu treball.

Finalment quan ja té tota la informació necessària decideix tornar a casa amb la seva motocicleta, un medi de transport que el farà arribar al seu lloc de destí en un tres i no res.

Un dia a EBM SANT MEDIR

INTRODUCCIÓ:

L'escola bressol municipal Sant Medir està situada dintre d'una nova illa d'equipaments municipals, al bell mig de la vila de Gràcia. L'escola està distribuida en dues plantes.Atenen a sis grups d'infants amb una capacitat màxima de 81 places. La distribució espacial de l'escola afavoreix la relació i les trobades conjuntes, de manera que els diversos espais estan interconectats a través de portes i vidreres, la qual cosa facilita la comunicació i l'organització d'activitats on participen infants de grups diferents. Altres activitats les organitzen a partir de racons de joc, projectes i tallers, en les sales d'úsos múltiples i els espais exteriors de l'escola per tal de que els infants experimentin amb llibertat les diverses propostes més enllà de la seva aula de referència.
Els horaris són de 8 a 17 h, de dilluns a divendres, excepte el mes de setembre i juliol en que es de 8 a 15h.
L'escola bressol Sant Medir disposa de cuina pròpia on s'elaboren diàriament els menús.


MINUT A MINUT A EBM SANT MEDIR:


El dimercres dia 17 de novembre vaig acompanyar a l'Andrea,una noia de tercer d'infantil, a l'escola bressol on ella fa pràctiques, per poder experimentar la primera vivència amb nens de 2-3 anys en aquest primer any de carrera a la universitat Blanquerna. Vaig quedar amb ella abans per anar amb temps i per poder parlar sobre el centre. Al arribar, em va donar un "tour" per el centre, mentre m'explicava les característiques principals de l'escola.
Hem va explicar que és una escola nova, construida fa tres anys. Tenen 6 aules: una per lactants, dos per "caminants" (1-2 anys) i 3 aules per nens de 2 a 3 anys. Cada aula té un nom de colla de les festes de Gràcia diferent, ja que estaven a les festes de Sant Medir. Jo vaig estar en una de les aules de nens de 2-3 anys i es deia: la colla dels amics.
Tenen diverses aules per poder jugar, fins i tot, una terrassa al costat de l'aula, un terrat a dalt de tot on hi han gronxadors, joguines i materials per poder jugar, un servei i fins i tot el seu propi hort cultivat.
A la meva aula s'organitzaven per ambients, és a dir, cada racó de la classe estava destinat per una activitat diferent, per exemple, hi havia un ambient de contes, un altre de cuines, un altre de música, un altre de tallers ...
No tenen un programa fixe, ja que com són tant petits, s'adapten al seus "passos", a la seva evolució. Cada professora fa les activitats que creu que són més adeqüades pels seus alumnes.
L'horari és de 8 a 17h, i el programa (no fixe) que van seguir aquell dia és el següent:

*De 8 a 9h fan la recollida d'infants, quan els pares porten els infants al centre. *De 9 a 11 i mitja van al pati. Van jugar amb bicicletes i amb gronxadors adaptats per a ells, els hi vam llegir un conte. També varen jugar als diferents ambients de la seva classe,van menjar fruita (cultivada per ells)i van cantar.
*A les 11 i mitja 12 menys quart, dinen. Cada dia tenen un alumne encarregat de repartir els pitets amb l'ajuda de la mestre. Tenen dos encarregats més que van a buscar el "carro del menjar", és a dir, el carro on està el dinar tot preparat per portar-lo a classe (amb l'ajuda d'una mestre també).
*De 12 i quart fins a les 15 h dormen. Previament, la mestre els hi ha posat unes mini colxonetes (una per cada alumne) i música clàssica per concedir millor el son.
*Finalment, de de 15 a 17h brenen i esperen a que els vinguin a buscar.Tenen una terrassa al costat de la seva aula on juguen amb alumnes d'altres aules, ja que les classes son intercomunicades.
L'escola conta d'unes monitores a l'hora de dinar/dormir i a l'hora de la recollida (8-9h).

Un dels objectius d'aquesta escola bressol és que participin també els pares, que juguin amb ells, que entrin a l'aula i es quedin una estona... Per tal de que aquests (els pares) puguin veure les activitats que fan els seus fills, les mestres de cada aula, les pengen al suro.
Hem va sobtar bastant, que com era una escola nova i tot era molt modern, els panys de totes les aules (fins la dels mestres) estaven molt més amunt de lo normal, amb la finalitat de que els infants no puguin obrir-es ni escapar-se. Els lavabos eren tots molt petits (adequats per els infants) al igual que les piques. Li donaven molta importància a la hora de dinar. Deien que havia de ser la millor estona de tot el dia.

Finalment, la relació de la mestre amb els alumnes es de afectivitat, se li nota que els estima molt i que vol que la seva educació sigui la millor. La relació amb la Andrea, la noia de pràctiques també és molt bona, i a cada cosa que creu que hauria de millorar-se, amb tota l'educació i bona intenció li deia per que sàpigues que allò ho tenia que rectificar.

En conclusió, va ser una experiència molt bona, m'ho vaig passar molt bé i a la vegada vaig aprendre molt.

Vídeo Mº Carmen Díez Navarro

Dimecres passat, a seminari, vam estar veient i prenent apunts d'un vídeo de la Mº Carmen Díez Navarro, la autora del pròxim llibre que llegirem, anomenat " Mi escuela sabe a Naranja". En aquesta conferència no ens parla sobre aquest llibre sinó sobre com ensenyar a educar. Ens va explicar anècdotes i experiències viscudes. Els meus apunts del vídeo són els següents:

Mº Carmen Díez Navarro és mestre i pedagòga. A part de prosa també escriu poesia. Li fa por que la gent fagi el que ella diu, i ens informa que no la hem de copiar, perque el que ella escriu és com un paper en brut,ja que quan ho va redactar podria haver tingut un mal dia .S'ha de relativitzar-ho. " Hem d'estar present amb el que estem fent", ens informa i que no hem de tenir tot programat i menys la vida.

Ella es defineix com exagerada, temperamental, inestable, observadora, detallista, ràpida, curiosa, entre altres.

Li agrada el canvi que hi ha a l'infantesa. Diu que és el mateix procés evolutiu que del home primitiu al home més social.

Ella té la necessitat d'exposar lo que fa fent conferències i escribint. No li agrada la gent que no vol ser igualitàri.Ningún dia és el mateix del dia anterior, ja que ningún és igual.

Hi ha aspectes del món emocional que afecten al món intel·lectual. Cadasqú s'expressa d'una manera diferent.

No hem d'anar amb la idea de que sabem molt, de que som molt professionals i savis, sinó que hem d'anar més enllà, conèixer , escoltar i parlant als nens.

Revista educativa:

http://www.once.es/acc/Onceinforma/publicdocum/perfiles-no-253/imagenes-portada/img1.jpg/image_preview








Citació de la revista:

Perfiles: Un modelo educativo para todos.[Madrid](2009), núm 253

ISSN1133-703.

Llengua en la que es publica:

Castellà.

Contingut i seccions:

Es tracta d’una revista general de política social en la qual hi ha diverses seccions. En primer lloc trobem l’editorial, en segon lloc un apartat titulat “ en portada” on surt l’article mencionat en aquesta, seguidament veiem la secció de esports i salut. Finalment altres seccions interessants anomenades, integració, solidaritat, comunicació i panorama social.

Interès pel seminari:

És un tema que avarca l’educació d’avui dia i d’un futur.

Citació de l’article:
HÉRNANDEZ,ALMUDENA. “Educación para la inclusión”. Perfiles (2009), núm 253, p.9

Resum:

En aquest article es parla sobre l'exclusió d’avui dia en el tema de l’educació. S'informa que hi ha hagut una gran evolució, respecte l'exclusió de la discapacitat durant aquests últims anys. També s'afirma que una persona ha de tenir el dret i l'oportunitat de poder continuar la seva educació.

Comentari:
Al llegir aquest article hem observat que l’exclusió social amb els discapacitats ha anat evolucionant, encara que avui dia segueix existint.El 2006 va ser un any de gran importància ja que l'ONU declara com un dret la inclusió.Des de llavors els canvis han sigut molt importants, per una altra banda encara que l'ONU l'hagi declarat com a dret, avui dia no es compleix. Per això hem de fer tots plegats que es faci realitat i sobretot els mestres.

Aquestes persones el que busquen és sentir-se integrats per aixó donada la seva discapacitat(física o mental) potser només podran estudiar fins a un cert punt, però el fet de treballar despés els fa sentir-se productius i això per a ells és un gran sentiment, perquè ja el simple fet d'estudiar ja es senten igualats a la resta de les persones que estudien. Per treballar, per exemple: hi ha molts llocs on la gent amb deficiència fan un estudis d'acord amb al que poden fer per ser jardiners,secretaris etc... Per tant, cal que no es limiti l’aprenentatge només fins a l’educació l'obligatoria, sinó fins quan desitgi la persona,ja que des del naixement fins a la mort estàs en continu aprenentatge i ningú t'ho ha d’impedir. És evident que quan els alumnes creixen en edat també creixen les seves necessitats educatives.