Dimecres passat, a seminari, vam estar veient i prenent apunts d'un vídeo de la Mº Carmen Díez Navarro, la autora del pròxim llibre que llegirem, anomenat " Mi escuela sabe a Naranja". En aquesta conferència no ens parla sobre aquest llibre sinó sobre com ensenyar a educar. Ens va explicar anècdotes i experiències viscudes. Els meus apunts del vídeo són els següents:
Mº Carmen Díez Navarro és mestre i pedagòga. A part de prosa també escriu poesia. Li fa por que la gent fagi el que ella diu, i ens informa que no la hem de copiar, perque el que ella escriu és com un paper en brut,ja que quan ho va redactar podria haver tingut un mal dia .S'ha de relativitzar-ho. " Hem d'estar present amb el que estem fent", ens informa i que no hem de tenir tot programat i menys la vida.
Ella es defineix com exagerada, temperamental, inestable, observadora, detallista, ràpida, curiosa, entre altres.
Li agrada el canvi que hi ha a l'infantesa. Diu que és el mateix procés evolutiu que del home primitiu al home més social.
Ella té la necessitat d'exposar lo que fa fent conferències i escribint. No li agrada la gent que no vol ser igualitàri.Ningún dia és el mateix del dia anterior, ja que ningún és igual.
Hi ha aspectes del món emocional que afecten al món intel·lectual. Cadasqú s'expressa d'una manera diferent.
No hem d'anar amb la idea de que sabem molt, de que som molt professionals i savis, sinó que hem d'anar més enllà, conèixer , escoltar i parlant als nens.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario