Santa Cecília

El dia 27 de novembre va ser Santa Cecília i a la universitat Blanquerna ho vam celebrar per tot lo alt. Al auditori de la Universitat ho vam festejar amb espectacles representats per diversos cursos del centre. Gràcies als alumnes de la universitat, tant d'educació musical de segon, com alumnes de primer de grau d'infantil i sobretot alumnes de tercer, vam poder gaudir d'un concert i un espectacle meravellós (en que els personatges principals a part dels alumnes era la música i els instruments musicals), on va actuar també en Toni Miralpeix, mestre d'educació musical.
La gala va acabar amb l'actuació de la Andrea, una noia de tercer que va fer una representacio de la cançó, anomenada Heal the World, de Michael Jackson, mentre els seus companys cantaven la cançó.
Personalment, mai havia vist un concert tan espectacular com aquest. Va ser un goig poder assistir a la Gala Santa Cecília de la nostra universitat. Hi vaig gaudir molt.

El diferents llenguatges

Ahir, a comunicació oral, escrita i digital, vam fer un debat sobre el llenguatge poètic, el llenguatge oublicitàri i el llenguatge quotidià. Ens vam separar per A i B, i desprès vam fer uns subgrups. Cada grup tenia que defendre el llenguatge que li haguès tocat, exceptuant a les 4 moderadores.
Al nostre grup ens va tocar defendre el llenguatge poètic i ens vam presentar de la següent manera:

LLENGUATGE POÈTIC

El llenguatge poètic és ideal,
Crea emocions de manera original.
Diferents recursos utilitzem,
I la teva atenció captarem.
La mare dels llenguatges és
I com a bona mare educadora és.



APUNTS:

LLENGUATGE PÒETIC:

- Crea emocions
- És el més estètic.
- Manera original de captar l’atenció i de captar el món.
- Té un ritme marcat, fácil de que se’t quedi gravat.
- Diversitat d’expressió : de forma visual( imatges), cantat, escrit, …
- Recursos literàris (metáfora…)
- Art per art, no té un fi commercial.
- Tothom és capaç de crear poesia, no cal ser publicitàri.
- Serveix per : - entretenir
- Omplir el temps de lleure
- Educar
- No té competencia


EL LLENGUATGE QÜOTIDIÀ

- Llenguatge que apliquem diàriament
- És espontàni
- Té diverses maneres d’expressió
- No té un públic concret
- És el que més s’entén
- És la mare dels altres llenguatges


EL LLENGUATGE PUBLICITÀRI:
- Vol vendre un producte/idea.
- Va a un públic en concret.
- És la mare dels altres llenguatges


CONCLUSIONS:
* Els tres llenguatges són iguals d’importants.
* Tots tenen coses en comú.

POWER DE PLÀSTICA

El dia 11 de novembre vam haver d'entregar a plàstica, un power point que continguès tot el que hem treballat fins ara ala matèria.
Aquí us deixo el meu:


Quadern de viatge

AUDITORI

El d¡ivendres dia 20 de novembre vam anar a l'Auditori i al Museu de la música per finalitzar la setmana de les activitats extraordinàries.
Per començar vam anar al Museu i allà ens van fer una explicació sobre aquest, i ens van mostrar un dels recorreguts que els hi feien als nens i les activitats que feien amb ells. També vam conèixer instruments .
A les 13 h teniem la representació musical del "Corda i descorda". Va ser molt interessant i molt divertit. Una experiència inolvidable i que et deixa amb ganes de més. Aquí teniu un vídeo d'un fragment de l'espectacle:







Finalment ens van fer una xerrada del Auditori.

NATUPARK

El dilluns dia 16 de novembre, desprès de la conferència de l'Eulàlia Bosch, vam anar al Natupark, un parc de cordes situat al bosc tancat de Cerdanyola.
Al inici de tot ens van fer un "mini curset " per explicar-nos com teniem que posar-nos els arnès i per posar-nos a prova de si ho haviem entès o no. Desprès de fer el recorregut obligatòri inicial, cadasqú va anar al circuit que volguès.

Hi havien 5 circuits diferenciat per colors i per ordre de dificultat ( de menor a major grau de dificultat) i són els següents:

-Verd

-Blau

-Taronja

-Vermell

-Negre


Va ser una experiència molt aventurera i interessant de fer encara que personalment vaig tenir una mica de por a les altures.

Centre cultural Santa Mònica ( exposició Eugènia Balcells: Freqüències)

El dimecres dia 18 de novembre vam assistir a l'exposició d'una de les obres de Eugènia Balcells, anomenada: Freqüències.
Quan vam entrar al centre cultural, un noi ens va fer una petita introducció de la obra que anàvem a veure. Ens va explicar que la autora de la obra treballava molt amb la llum i el color i que la clau era ser receptius. Ens va dir que l'obra estava relacionada també amb els sentiments, actituds i la participació física i emocional.
L'explicació del títol de l'obra és que les freqüències són la manera de mesurar totes les ones.

L'obra està formada per 3 parts:

1- Freqüències:

Amb aquesta imatge, podem veure clarament que es tracta de miralls junt amb una projecció de ratlles de diferents colors i de diferents mesures que es van movent amb diferents direccions i també es creuen entre elles. Amb aquesta obra hi podem fer jugar les ombres.

2- Roda de colors:

Aquesta obra està formada per un projector, una pantalla de "cine" i entremig d'aquests hi ha una espècie d'espiral de tela de roba on s'hi projecten una sèrie d'imatges i vídeos de diversos temes, però tots tenen una cosa en comú, que tenen el mateix color de fons. Cada cert temps canvia el color. Ens van explicar que era com una contradicció: és un cicle (lo dels colors) però a la vegada ens van dir que començava amb el vermell i acabava amb el lila. Segons l'autora aquesta obra és com la metàfora d'un llibre obert.

Hi ha un so de fons que acompanya a les imatges.

3- Laberint:

És un homenatge al laberint d'horta. Aquesta part de l'obra s'assembla molt a la roda de colors, però l'espiral de roba té forma laberint.

Juga amb l'alta tecnologia i la construcció artesanal de la pantalla.

Ha sigut una obra molt interessant de veure ja que hem pogut veure els diferents elements treballats a classe, com els colors, formes, mesures i ombres.

FER DE MESTRE (Conferència Eulàlia Bosch)

INTRODUCCIÓ:

El dilluns dia 16 de novembre, vam iniciar el que anomenem la setmana d'activitats extraordinàries, i la vam iniciar amb la xerrada de l'autora d'un llibre que hem llegit durant aquest semestre a seminari, l'Eulàlia Bosch.
És autora de diversos llibres, com " El plaer es mirar" i " Educació i vida quotidiana". Es mestre de Filosofia i va ser la directora de Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia(1984-1994) i la cap del Servei Educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona(1995-1998).

Segons una mestre de Blanquerna, l'Eulàlia és:
- constant diàleg entre tots els elements que fan que la seva vida tingui un component ric de coneixements, com la llar, la ciència, la filosofia...
- Constant interès sobre l'educació

- Proximitat intencionada que mantè a tots aquests elements.



CONFERÈNCIA:

Sobre la seva xerrada, vaig agafar una serie de apunts que em van semblar interessants i són els següents:

- Fer de mestre pot ser/ és un títol d'una sèrie de conferències.

- Vaig anar a l'escola i em van ensenyar com guanyar-me la vida.

- Els estudiants han d'haver vist una sèrie de conferències o perspectives diferents sobre la professió que han escollit durant la seva carrera.

- "Fer de mestre en el marc d'una ciutat, una ciutat on creixem".

- Fer de mestre és un ofici que implica fixar-se molt en els detalls.

- Tenim una visió dels nens molt estàtica, però per més que no es moguin, aquests van creixent.

- Sobretot en la etapa escolar, els nens van creixent i nosaltres, els mestres, intervenim en el seu creixement.

- Nosaltres som extrangers, però els nens encara ho són més, ja que han arribat al món molt més tard que nosaltres.

- L'extrangeria a l'escolaes troba davant dels nens.

- La ciutat la aprenem a viure a partir de les reaccions que tenim amb la gent del nostre entorn, gent que ens ajuda a caminar, a coneixer la ciutat.

- Aprendre a viure la teva ciutat és aprendre a viure totes les ciutats del món. Aprendre a reconèixer el teu entorn és aprendre a saber el que no coneixes.

- Tu pots conèixer una ciutat i desprès no agradar-te i decidir que aquella no és la teva ciutat, però si la rebutjes ho fas a partir d'un coneixement.

- La confiança de que algú t'acompanyi durant la teva vida, és la primera comprensió del títol: FER DE MESTRE.

- S'ha de mostrar les escoles als mapes de les ciutat i més les ciutats de Barcelona que n'està plena.

- La ciutat on vivim és una ciutat que l'hem d'estudiar i conèixer per desprès mostrar als nostres alumnes el lloc on viuen.

- Hem de fer de guies i d'acompanyants als nens mentre creixen.

METÀFORA: "Les vaques surten de l'estable, menjen herva verda al camp i desprès tornen a l'estable a rumiar".

Això significa que...

Les vaques surten de l'estable per anar a buscar herva tendra al camp que elles volen perquè ja han buscat i han seleccionat el camp millor, perquè han provat herva d'altres camps i no els hi ha agradat, perquè els ha conegut, perquè a mesura que van coneixent camps i van provant l'herva d'aquests decideixen, a partir d'un coneixement, si els hi agrada o no i per tant han de seguir buscant més o no.

Al igual que les vaques, els nens van a l'escola aprenen i desprès van a casa i "rumien".

- Els nens són curiosos per necessitat. Si no pregunten, no hi ha ningú que els respongui, per tant, no coneixen món i no s'ubiquen en ell, per tant, estan perduts!

- Els nens són pura curiositat. Aquesta curiositat és com la que té un adult al veure una obraa d'art. "Tornen i tornen per conèixer més".

- Les arts obren la curiositat i generen contemplació i obren portes al coneixement, a la cultura.

- Les experiències estètiques no estan només quan estem davan d'un museu o una exposició, sinó també en la vida quotidiana.

Per exemple el Palau de la Música. Tant la arquitectura com la música ens poden transmetre experiències estètiques. Són les dues formes artístiques que es viuen desde dintre, et donen eixopluc. " La música és el so de molts edificis i és el so de la veu dels mestres".

- " No treballem amb nens, treballem amb nens que creixen".

- Donant-li confiança a les coses, la vida funciona.

- Al exposar-se a les arts, no només obres les portes a la cultura i fas de mestre, sinó que amés a més et fas mestre.

- Fer de mestre no significa el mateix que ser-ho.

- Per ser docent cal voler ser savi. No pots ensenyar si no vols ser savi.

- La didàctica sola no va enlloc, ens fa perdre el sentit. Aquesta funciona amb el desig de voler conèixer.

- Les tècniques s'aprenen.

UN PLAT PLA PLE DE POESIA ESTÀ

El dijous dia 20 de novembre vam anar a la biblioteca Jaume Fuster i vam gaudir d'un espectacle anomenat : " Un plat pla ple de poesia està ". Va ser una obra molt divertida, original i creativa, ja que a partir d'una taula i 25 plats van poder realitzar una genial obra adreçada als nens petits i alhora al públic en general amb el llenguatge poètic.

Els dos actors de la obra ens van recitar un munt de poesies populars mentre paraven una taula amb 25 plats. Durant l'espectacle cantaven, es barallaven, saltaven, corrien, jugaven, feien les paus.., pero únicament utilitzaven el llenguatge poètic com a mitjà de comunicació entre ells.

En aquesta obra, hi havia com a públic, a part de nosaltres un grup d'infants de dues escoles de la zona. Amb infants com a públic, vam poder veure les seves reaccions davant d'aquesta gran obra. Al inici, tots venien nerviosos, intrigats, sorpresos al veure que també hi haviem nosaltres apart d'ells.

Durant l'obra vam poder observar diverses reaccions, com per exemple: es ficaven dintre del diàleg entre els dos actors, s'exaltaven, reien, deien paraules com: està allà!, no es veritat!; es va mostrar curiositat...

Ha sigut una experiència molt maca de realitzar ja que en el futur serem nosaltres els que estarem amb ells i treballarem el llenguatge poètic amb els infants.

Un dia a EBM SANT MEDIR

INTRODUCCIÓ:

L'escola bressol municipal Sant Medir està situada dintre d'una nova illa d'equipaments municipals, al bell mig de la vila de Gràcia. L'escola està distribuida en dues plantes.Atenen a sis grups d'infants amb una capacitat màxima de 81 places. La distribució espacial de l'escola afavoreix la relació i les trobades conjuntes, de manera que els diversos espais estan interconectats a través de portes i vidreres, la qual cosa facilita la comunicació i l'organització d'activitats on participen infants de grups diferents. Altres activitats les organitzen a partir de racons de joc, projectes i tallers, en les sales d'úsos múltiples i els espais exteriors de l'escola per tal de que els infants experimentin amb llibertat les diverses propostes més enllà de la seva aula de referència.
Els horaris són de 8 a 17 h, de dilluns a divendres, excepte el mes de setembre i juliol en que es de 8 a 15h.
L'escola bressol Sant Medir disposa de cuina pròpia on s'elaboren diàriament els menús.


MINUT A MINUT A EBM SANT MEDIR:


El dimercres dia 17 de novembre vaig acompanyar a l'Andrea,una noia de tercer d'infantil, a l'escola bressol on ella fa pràctiques, per poder experimentar la primera vivència amb nens de 2-3 anys en aquest primer any de carrera a la universitat Blanquerna. Vaig quedar amb ella abans per anar amb temps i per poder parlar sobre el centre. Al arribar, em va donar un "tour" per el centre, mentre m'explicava les característiques principals de l'escola.
Hem va explicar que és una escola nova, construida fa tres anys. Tenen 6 aules: una per lactants, dos per "caminants" (1-2 anys) i 3 aules per nens de 2 a 3 anys. Cada aula té un nom de colla de les festes de Gràcia diferent, ja que estaven a les festes de Sant Medir. Jo vaig estar en una de les aules de nens de 2-3 anys i es deia: la colla dels amics.
Tenen diverses aules per poder jugar, fins i tot, una terrassa al costat de l'aula, un terrat a dalt de tot on hi han gronxadors, joguines i materials per poder jugar, un servei i fins i tot el seu propi hort cultivat.
A la meva aula s'organitzaven per ambients, és a dir, cada racó de la classe estava destinat per una activitat diferent, per exemple, hi havia un ambient de contes, un altre de cuines, un altre de música, un altre de tallers ...
No tenen un programa fixe, ja que com són tant petits, s'adapten al seus "passos", a la seva evolució. Cada professora fa les activitats que creu que són més adeqüades pels seus alumnes.
L'horari és de 8 a 17h, i el programa (no fixe) que van seguir aquell dia és el següent:

*De 8 a 9h fan la recollida d'infants, quan els pares porten els infants al centre. *De 9 a 11 i mitja van al pati. Van jugar amb bicicletes i amb gronxadors adaptats per a ells, els hi vam llegir un conte. També varen jugar als diferents ambients de la seva classe,van menjar fruita (cultivada per ells)i van cantar.
*A les 11 i mitja 12 menys quart, dinen. Cada dia tenen un alumne encarregat de repartir els pitets amb l'ajuda de la mestre. Tenen dos encarregats més que van a buscar el "carro del menjar", és a dir, el carro on està el dinar tot preparat per portar-lo a classe (amb l'ajuda d'una mestre també).
*De 12 i quart fins a les 15 h dormen. Previament, la mestre els hi ha posat unes mini colxonetes (una per cada alumne) i música clàssica per concedir millor el son.
*Finalment, de de 15 a 17h brenen i esperen a que els vinguin a buscar.Tenen una terrassa al costat de la seva aula on juguen amb alumnes d'altres aules, ja que les classes son intercomunicades.
L'escola conta d'unes monitores a l'hora de dinar/dormir i a l'hora de la recollida (8-9h).

Un dels objectius d'aquesta escola bressol és que participin també els pares, que juguin amb ells, que entrin a l'aula i es quedin una estona... Per tal de que aquests (els pares) puguin veure les activitats que fan els seus fills, les mestres de cada aula, les pengen al suro.
Hem va sobtar bastant, que com era una escola nova i tot era molt modern, els panys de totes les aules (fins la dels mestres) estaven molt més amunt de lo normal, amb la finalitat de que els infants no puguin obrir-es ni escapar-se. Els lavabos eren tots molt petits (adequats per els infants) al igual que les piques. Li donaven molta importància a la hora de dinar. Deien que havia de ser la millor estona de tot el dia.

Finalment, la relació de la mestre amb els alumnes es de afectivitat, se li nota que els estima molt i que vol que la seva educació sigui la millor. La relació amb la Andrea, la noia de pràctiques també és molt bona, i a cada cosa que creu que hauria de millorar-se, amb tota l'educació i bona intenció li deia per que sàpigues que allò ho tenia que rectificar.

En conclusió, va ser una experiència molt bona, m'ho vaig passar molt bé i a la vegada vaig aprendre molt.

Treball portals educatius

Treball Pagines Web Infantils

Programari Lliure (TIC)

Fa unes setmanes, a TIC, vam estar treballant el power point, i en Jordi ens va explicar que teniem que fer un treball amb grup treballant el power point.
El meu grup estava format per la Rocio Carnero i la Laura Moreno, i el resultat del nostre treball és:

EL PLANETA DE L'OMNI

Aquest últim dimecres, a plàstica, vam realitzar el planeta d'on provenia el nostre omni, el que vam realitzar a música.
A partir de una fullola de fusta, paper maché, paper de diari, paper de seda, cola i alguns elements més i junt amb la creativitat i obrint la imaginació , vaig aconseguir fer el planeta del meu omni i és el següent:

SEGONA VERSIÓ POESIA FETA A LA BIBLIOTECA

Fa un parell de setmanes, a Comunicació oral, escrita i digital vam estar treballant les poesies, i la Roser ens va manar de fer un exercici molt original i creatiu. El treball consistia en anar a la biblioteca de la universitat i allà, a partir d'un número ja pensat,construir una poesia amb frases extretes de llibres d'allà. Amb el número ja pensat, vaig arribar a la biblioteca i vaig agafar un prestatge qualsevol. Jo havia pensat el número 7. Aleshores vaig agafar el llibre numero 7 de la prestatgeria, vaig obrir per la pàgina 7 i vaig escriure les línies número 7 de tots els llibres d'aquell prestatge durant 30 minuts.
El resultat és:



Ja fa una pila d'anys
que els estenedors no donaven abast,
de tanta roba que hi havia,
es va formar un pilot ben alt.



Ha arribat l'hora d'esmorzar,
l'Enric i la Clara fan mitja hora tard,
la seva àvia els ha trobat
buscant blat al mig del prat.




Un cop esmorzats,
L’Enric i la Clara a dues cadires grogues es van assentar,
I tot parlant van arribar a la conclusió,
Que havien de trobar la manera per no passar tanta calor.




Posats en situació,
van arribar a la conclusió,
que tenien que parlar aviat,
de l’amor que sentien els dos.

TRES SIS NOU

A l'última sessió de música d'aquesta setmana vam estar treballant la cançó:

TRES SIS NOU

La cançó diu així:



Tres, sis, nou,
estira-li la cua, estira-li la cua.
Tres, sis, nou,
estira-li la cua a l'esquirol.

Si l'esquirol no ho vol,
estira-li la cua, estira-li la cua,
si l'esquirol no ho vol,
estira-li la cua a qualsevol.

LITERATURA ORAL O ETNOPOÈTICA

Aquest dimecres, a Comunicació oral, escrita i digital, vam estar treballant la publicitat i la literatura oral o etnopoètica. Els apunts d'aquesta sessió són els següents:

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.

La repetició és la clau per la conservació i la difusió dels textos. Per aquesta raó necessiten tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornat a dir una vegada i una altra. El poder de la publicitat és la repetició.

L’etnopoètica és l’art verbal realitzat per persones amb talent en un procès d’improvisació.

Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:
•Ser expressades a través de l’art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: la metáfora , el sentit figurat, la rima…
•Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicatives, és a dir, competents.
•Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emisor i receptor.

Els missatges etnopoètics es donen en la comunicación diària entre persones i tenen funcions diverses:

•Entretenir
•Omplir el temps de lleure
•Educar
•Donar normes
•Criticar
•Reforcen la identitat social o nacional
•Cohesionar un grup
•Crear lligams de solidaritat

Vídeo Mº Carmen Díez Navarro

Dimecres passat, a seminari, vam estar veient i prenent apunts d'un vídeo de la Mº Carmen Díez Navarro, la autora del pròxim llibre que llegirem, anomenat " Mi escuela sabe a Naranja". En aquesta conferència no ens parla sobre aquest llibre sinó sobre com ensenyar a educar. Ens va explicar anècdotes i experiències viscudes. Els meus apunts del vídeo són els següents:

Mº Carmen Díez Navarro és mestre i pedagòga. A part de prosa també escriu poesia. Li fa por que la gent fagi el que ella diu, i ens informa que no la hem de copiar, perque el que ella escriu és com un paper en brut,ja que quan ho va redactar podria haver tingut un mal dia .S'ha de relativitzar-ho. " Hem d'estar present amb el que estem fent", ens informa i que no hem de tenir tot programat i menys la vida.

Ella es defineix com exagerada, temperamental, inestable, observadora, detallista, ràpida, curiosa, entre altres.

Li agrada el canvi que hi ha a l'infantesa. Diu que és el mateix procés evolutiu que del home primitiu al home més social.

Ella té la necessitat d'exposar lo que fa fent conferències i escribint. No li agrada la gent que no vol ser igualitàri.Ningún dia és el mateix del dia anterior, ja que ningún és igual.

Hi ha aspectes del món emocional que afecten al món intel·lectual. Cadasqú s'expressa d'una manera diferent.

No hem d'anar amb la idea de que sabem molt, de que som molt professionals i savis, sinó que hem d'anar més enllà, conèixer , escoltar i parlant als nens.

VIDEO WINDOWS MOVIE MAKER

A l'última classe de TIC vam estar treballant el windows movie maker, un programa de windows que serveix per montar i editar videos amb diferents músiques i animacions.
La pràctica feta a classe ha sigut amb el material que el Jordi Simón ens va proporcionar (uns vídeos sobre la universitat).
El resultat de la pràctica realitzada a classe ha sigut:






A part de la pràctica feta a classe, havíem de realitzar, a casa, amb el nostre propi material i amb un tema escollit per nosaltres un video semblant a l'anterior.
Aprofitant que haviem passat ja la setmana d'activitats extraordinàries, m'ha semblat interessant fer el vídeo sobre la sortida a l'Auditòri, és a dir, la obra: Corda i descorda.
El procediment ha sigut:
- Importar vídeos
- Seleccionar les animacions
- Posar títols a les diapositives
- Posar crèdits
- Retallar el vídeos perquè quadri el temps
- Guardar la pel·lícula al equip

No he posat so ja que si el ficava, la pròpia música dels intèrprets que sortien en el vídeo es perdria i seria una llàstima.

El vídeo final és:

JOCS A L'ESCOLA INFANTIL (GOOGLE DOCS)

Avui a TIC, hem estat treballant el GOOGLE DOCS, programa gratuït que permet treballar en grup online.Serveix per crear documents amb la xarxa, compartir-los i editar-los.El google docs inclou també fulls de càlcul, programes de presentació, processador de textos i un editor de formularis per fer enquestes.


El meu grup estava format per:
* Marina Macarulla
* Núria Masgrau
* Rocio Carnero
* Sandra Santamaria

Abans de fer la feina indicada per en Jordi, vam estar investigant una mica el programa. Seguidament, vam començar a fer el primer treball amb el google docs. El treball consistia en crear un document de text i parlar online cada membre del grup desde el seu ordinador sobre els diversos jocs de les escoles bressol, com´per exemple la panera del tresor. Podeu veure el nostre treball clicant aquí.
Desprès vam iniciar el segon treball que consistia fer una presentació power point amb la mateixa informació del anterior treball. Aquí podeu veure el resultat.




Finalment vam haver de crear una enquesta, aquí us la deixo:


En Quest A

Poema

POEMA




Ja fa una pila d'anys
que els estenedors no donaven abast,
de tanta roba que hi havia,
es va formar un pilot ben alt.



A arribat l'hora d'esmorzar,
l'Enric i la Clara fan mitja hora tard,
la seva àvia els ha trobat
buscant blat al mig del prat.



L'Enric de la Clara es va enamorar.
Mentre el pare fumava la pipa,
tot li va explicar.



L'Enric amb la Clara va quedar
i ni un sol instant va deixar anar,
a dues cadires grogues es van sentar
i li va explicar que d'ella n'estava enamorat.

ELS COLORS:

Els colors en els dies de la setmana:



El dilluns comença la setmana d'un color blau fluix.
El dimarts menja pomes verdes sense parar.
El dimecres, les gotes de pòrpra al fons del paisatge.
El dijous venen els avis i sopem ous.
El divendres cartes d'amor amb tinta verda.
El dissabte sucre cremat amb pell de taronja.
El diumenge el carbó es banya en un bany de plata.

Els dies de la setmana ( Poema)

Els dilluns comencem la setmana tots junts.
Els dimarts juguem a bàsquet fins tard.
Els dimecres tots fem deures.
Els dijous tots sopem nous.
Els divendres tots contents perquè arriben les festes.
Els dissabtes fem gresca fins les tantes.
Els diumenges tots cansats menjant espinacs.

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

DEFINICIÓ VERBS ESSENCIALS EN LA COMUNICACIÓ

VERBS ESSENCIALS EN LA COMUNICACIÓ:



ESCOLTAR:

* Aplicar atentament l'orella per percebre remors, paraules, etc. S'amaga darrere
la porta per escoltar converses. Escolta el que et dic. Escolta la remor del torrent.
* Fer cas (d'allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir. Escolta el meu consell i no te'n penediràs.

PARLAR:

* Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat.
* Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments.

ESCRIURE:

* Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats.
* Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.

LLEGIR:

* Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.
* Adquirir coneixença del contingut d'un escrit per la lectura. Ja he llegit tots el llibres. Vam llegir-ho al diari.



MIRAR:

* Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la.
* Dirigir la mirada cap a un indret.


IMAGINAR:

* Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit.
* Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar.

Valoració personal ( blogosfera)

El nostre treball tracte de com els mestres s'han de possar al dia sobre les noves tecnologies, ja que els nens/es cada vegada les dominen més i estan més al dia dels nous progresos de la informàtica i tot lo referent a ella.
La pregunta que ens fem és: En aquest cas qui és el docent, l'alumne o el mestre?
Aquesta activitat ha estat realitzada per:



Rocio Carnero Jodar
Alba Cicharik Galduf
Marina Macarulla Martí
Laura Moreno Ortega
Alejandra Santamaria Ostos
Anna Selma García

Vam investigar fins trobar informació que relacionès les TIC i l'educació. Vam decidir que haviem de documentar-nos i aportar més informació a aquest. El treball l'hem fet a partir d'aquest blog, que parla sobre els temes treballats. Cadasquna de nosaltres vam escollir maneres diferents de treballar sobre aquest mateix tema. Jo vaig escollir fer un resum d'un article trobat per internet relacionat sobre aquests temes.
La meva conclusió és:

Al tractar aquest article,opino, al igual que l'autor, que el professorat de l'actualitat s'hauria d'adaptar a les noves tecnologies i utilitzar-les en els seus mètodes d'estudi. Crec que per molt que els centres escolars posin més ordinadors no significa una gran evolució en el àmbit tecnològics. Aquest objectiu que tant es lluita per aconseguir no es realitzara fins que aquests no siguin utilitzats. Si aquest objectiu s'arribés a realitzar, l'evolució de les TIC seria positiu i els sistemes pedagògics s'anirien modernitzant.
Ha sigut un treball interessant de fer, ja que gràcies a tots els membres del grup i el seu aspecte treballat, hem pogut veure diferents punts de vista i diferents maneres de treballat les TIC a les aules.

OMNI

- Nom:
"Xilo-fust"

- Classificació:
· Científica: Idiòfon
· Tradicional: Determinat

- Material utilitzat:
· Fusta
· Llima
· Purpurina
· Serra
· Pintures
· Pals de fusta
· Cinta aillant
· Llapis
· Boles xines
· Super glue

- Descripció de la construcció:
1)Vaig agafar fusta i la vaig tallar segons les mesures calculades.

2)Quan vaig tenir la fusta tallada la vaig llimar.

3)Darrerament vaig pintar les peces de diferents colors per donar-li més originalitat al treball.

4)Al tenir les peces pintades vaig començar a enganxar la base i seguidament les peces de l’instrument.

5)A l’hora de fer els pals, vaig folrar les boles xines amb cinta aillant i les vaig enganxar al pal de fusta.

6)Seguidament vaig pintar-les de color blanc.

7)Finalment vaig donar-li el toc final a l’instrument, simulant claus, amb uns punts de purpurina platejada sobre cada tecla del xilòfon.




- Manual d'instruccions:

Per poder tocar l'instrument, primerament cal agafar els pals i anar clicant amb aquests cada tecla del xilòfon.


RESULTAT MUSICAL:



Vaig fer un altre xilofón, però el vaig construir amb un altre disseny, un disseny més senzill, encara que l'altre és l'oficial.EL nou és el següent:

- Nom:
"Xilo-llàpis"

- Classificació:
· Científica: Idiòfon
· Tradicional: Determinat

- Material utilitzat:
· Caixa de sabates
· Pintures
· Pals de fusta
· Llapissos
· Super glue
· Rotllos de paper de cuina

- Descripció de la construcció:
1)Vaig agafar una caixa de sabates, la vaig retallar i vaig enganxar les peces segons el disseny que volia. Vaig retallar en dos trossos els rotllos de cartró amb una certa mesura i els vaig enganxar fent com si fòssin potes.

2)Quan vaig tenir el disseny fet, vai pintar-lo amb pintura negra.

3)Darrerament vaig pintar els llapissos de diferents colors, per donar-li més creativitat al treball.

4)Al tenir tot pintat, vai enganxar els llapissos en els forats adequats de la caixa.

5)A l’hora de fer els pals, vaig agafar pals de pirulo (gelat) i els vaig pintar.

Per fer-lo funcionar es fa el mateix procediment que l'anterior.
El resultat final és:



Al exposar-ho a classe vam arribar a la conclusió, que a l'hora de fer-lo sonar, feia un soroll semblant al de la granota.

Versió 2 de: Qui sou vosaltres?

Dilluns, a Comunicació oral, escrita i digital vam estar treballant el treball que vàrem fer de: Qui ets tu.
Jo, particularment vaig fer els canvis següents:

- canvi de foto
- passar de prosa a poesia
- canvi de títol



Qui sou vosaltres?





S'ha perdut una parella de joies,
d'un color brillant blau cristal·lí,
tenen forma axinada
i un iris ben petit.


Alegres, són agradables de veure
ja que expressen alegria, emoció i felicitat,
si les separen es posen molt tristes
i el seu color passa de ser viu i alegre a melancòlic i apagat.


Si algú les ha vist,
aviseu immediatament,
ja que sense aquesta bonica mirada
la seva propietaria no sera feliç mai més.