Les 3 velletes: La oïda, la Memòria i la Veu

Hi havia una vegada, tres velletes tan velletes que el nas els hi arribava a la barbeta. Anaven muntades cadasquna una sobre d'un cavall i el seu objectiu era explicar històries pel món.
La primera velleta es deia OÏDA.És la primera que surt a funcionar, ja que abans de nèixer ja funciona.És la més vella, és tímida i vergonyosa. Es deixa portar per uns estímuls que la fan treballar d'una manera no massa conscient. Però aquesta no podia treballar sense la MEMÒRIA.
La tercera velleta és la veu. És la portaveu de la memòria, la més exterior. S'encarrega de transmetre la informació. És la que triga més en parlar, la que surt més tard.
La oïda i la memòria són com un magatzem i la veu és la que transmet la informació emmagatzemada.
La veu nescessita un cos amb un aparell fonador per funcionar, per poder treure l'aire, per poder parlar. Els seus acompanyants són el silenci(ja que odia el soroll que no sigui el de la seva veu) i els gestos( perquè poden aclarar el que diu la veu).
Les mans poden parlar sense que actui la veu.