Educació visual i plàstica

Durant les últimes dues setmanes, a educació visual i plàstica hem estat treballant el fang.
El dimecres dia 28 d'octubre, amb una copa de gelat de base i qualsevol accessori de decoració, vam crear un gelat fabricat amb diversos tipus de fang.
Com ja hem dit, vam treballar diversos tipus de fang.

- segons la textura i els colors, podien ser:

- EN POLS: - fang en pols blanc
- fang en pols marró

- AMB PEDRA: - fang marró fosc amb pedreta

- SENSE PEDRA: - fang blanc (més tou/dúctil que el marró)
- fang marró


SENSACIONS I OPINIONS DESPRÉS D'HAVER REALITZAT EL TREBALL:

- Original
- Creatiu
- Diversitat
- Concentració
- Tècnica en funció de la idea
- Hem treballat tots el mateix material i d'ell n'hem tret diferents mides i
formes.
- Hem treballat el dins i el fora.
- Hem treballat la distribució a l'espai( en aquest cas, a la copa).
- Hem après a manipular els diferents estris (ratllador,pals de fusta...)i amb
ells hem obtingut diferents resultats.
- Hem treballat l'associació dels diferents elements.


Després d'haver realitzat la nostra obra, per donar-li més creativitat li vam afegir els accessoris que haviem portat i a més a més, amb un full de color vam retallar una rodona, una mica més gran de la base de la copa, amb la funció de destacar.
Finalment vam exposar els nostres treballs a les vitrines del passadís de la universitat.
Aquest treball ens a abocat records i sensacions.

Els refranys

El dimecres dia 28 de octubre, a classe de Comunicació oral, escrita i digital vam estar treballant diversos refranys.
La Roser, per iniciar la classe ens va dictar diversos refranys, que són els següents:

- Qui té llengua
a Roma va

- Parlant,
la gent s'entén

- Qui s'espera
es desespera

- Tal faràs
tal trobaràs

- Sense menjar
no es pot viure

- Qui presum
té el cap ple de fum

- Geni i figura
fins a la sepultura

- Qui menja sopes
se les pensa totes

- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el seny gaire eixerit

- Dins del pot petit
hi ha la bona confitura

- Març ventós i Abril plujós
tornen l'home rabiós

- Qui no s'arrisca
no pisca

- Qui t'entengui
que et compri

- Qui vol presumir
ha de patir

- No hi ha any
sense refrany

A continuació vam tenir que crear els nostres refranys a partir dels que ens havia dictat, i el resultat de les meves combinacions són:


- Qui presum
se les pensa totes

- Qui llengua té
es desespera

- Qui presum
a Roma va

- Qui s'espera
no pisca

- Qui s'espera
ha de patir

- Qui presum
no té el seny gaire eixerit

- Qui vol presumir
té el cap ple de fum

- A Roma va
sense menjar

Música

BIM BOM






Bim, bom
les campanes de Salom
toquen a festa
i fan bim bom,
Bim, bom.

Poesia

El casament del llàpis i la goma ( Miquel Desclot)





Un llàpis de dibuixar

i una goma d'esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panallet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l'hora de la festa
ell va dirigir l'orquesta
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

Ell va dibuixar un castell
on el rei era com ell
i ella va esborrar el palau
del seu princep blau.

Miquel Desclot

Qui ets tu?

LA MIRADA PERDUDA







S'ha perdut una parella de joies molt lluminoses d'un color blau cristal•lí. Sempre van juntes, és a dir, són inseparables. Tenen forma xinada i a la vegada còncava. Si les separen es posen molt tristes, i el color blau cristal•lí es transforma en un blau apagat, melancòlic, trist i aleshores pengen d'ell unes llàgrimes de color de vidre. Alegres, són agradables de veure, expressen alegria, emoció, seguretat i felicitat.
Si algú les ha vist, aviseu immediatament, ja que sense aquesta parella de joies, la seva propietària hauria perdut per sempre la seva identitat.

Treballem amb l'Audacity

El dilluns dia 27, a TIC, vam estar treballant amb un programa que permet modificar cançons i grabar, l'Audacity.
El procediment va ser el següent:

1- obrir cançó amb Audacity
2- clicar a l'inici de la cançó i posar fusa d'inici, a efectes.
3- clicar al final de la cançó i posar fusa de final, a efectes.
4- seleccionar punt mig i anar a editar i aquí clicar silenci d'audio. Aquí quedarà una ratlla on tenim que fer el procediment següent:
5- clicar al final de de la primera part i posar fusa de final
6- clicar el principi de la 2a part i posar fusa d'inici
7- seleccionar part on vols que es posi la grabació.
8- començar grabació (grabar+stop)


Fent aquest procediment, el meu resultat final és:

La veu

La setmana passada,a classe de música vam estar parlant de la importància que té la veu en la nostra futura professió , ja que és la essencia, la eina principal a magisteri infantil. Per tant, l'hem de cuidar molt bé. L'Antoni Miralpeix ens va informar sobre 10 aspectes que cal tenir en compte a l'hora de cuidar la nostra veu, i són els següents:


1. Evitar el soroll ambient.
2. No parlar per damunt de les nostres possibilitats.
3. Utilitzar bé els recursos vocals, no parlar esgotant tot l'aire dels pulmons.
4. No fumar.
5. Mantenir una bona hidratació.
6. Dormir prou i evitar els crits i les tensions psicològiques.
7. Evitar la raspera i la tos.
8. Parlar poc en cas de laringitis.
9. Bona salut general, exercici i alimentació equilibrada.
10. Anar a l'otorinolaringòleg si l'alteració de la veu dura més de 15 dies.

Creació cançó de música

ENDRECEM LES JOGUINES Les joguines al mig no poden estar, si no volem ensopegar. s'ha acabat l'hora de jugar que em voldríeu ajudar? Participarem, tots junts ho endreçarem ! Participarem, i aviat acabarem ! Les nines per poder dormir, Un conte els haurem de llegir. El cotxes els farem rodar, fins poder-los aparcar. Participarem, tots junts ho endreçarem ! Participarem, i aviat acabarem !

Pràctica de la Imatge al bloc:

A la última sessió de TIC vam treballar amb un programa que edita i modifica imatges que s'anomena: Gimp. A continuació farem una mostra pràcticant lo treballat:

Partint de la extracció de imatges de la teva càmara de fotografies, agafem una foto qualsevol i la obrim amb el programa Gimp. La meva en aquest cas es:









A partir de la foto base hem de crear 3 imatges, cadasquna amb unes característiques diferents.

La primera ha de ser un retall de la imatge inicial. La meva és:









El procediment per aconseguir aquest retall ha sigut:

1- clicar sobre el botó que senyala la imatge següent i seleccionar la part que vol ser retallada.

2- anar a "imagen" i clicar sobre "recortar la selección"








El següent pas serà reescalar una imatge, és a dir, reduir el nombre de píxels de la foto. El procediment serà el següent:

- Anar a "imagen" i clicar sobre "Escalar la imagen". Aquí pots seleccionar el tamany de la imatge que vols escalar.

El resultat és el següent:





L'últim pas és retocar petits detalls que sobren o fan lleig a la fotografia. Els passos són els següents:

1- clicar sobre el color adequat el qual vols modificar el detall que fa lleig amb la icona que apareix a la "barra de herramientas" que té forma d'un comptagotes amb una gota caient.

2- clicar a la icona que té forma de pinzell i anar a la zona que vols retocar tapant-a ja amb el color seleccionat anteriorment.
El resultat és :




( si us fixeu al fons ja no hi ha el mur blau)

CONCEPTES BÀSICS IMATGE DIGITAL

*MAPA DE BITS: és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels.
*IMATGES VECTORIALS que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts.

Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

*LA GRANDÀRIA. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

*EL PES, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

*LA PROFUNDITAT DEL COLOR, que fa referència al nombre màxim de colors que pot
arribar a tenir la imatge.

*LA RESOLUCIÓ, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada.A quanta més resolució hi hagi, més qualitat tindrà la foto.

Formes d'expressió

Avui, dia 14 Octubre, a classe de Català hem treballat les diferents maneres de expressió d'una persona davant d'un públic. Hem estat practicant amb la posició i gestos de diferentes persones a l'hora de llegir un fragment de text davant de tota la classe, i hem pogut concloure que hi han diverses formes d'expressió. Algunes són:

* LA MIRADA, que pot produir intriga, alegria o qualsevol sentiment.

* EL SOMNRIURE

* GESTOS I POSICIÓ DE LES MANS, CAMES I PEUS (mans enrere, cames creuades...)

* SUPORT A QUALSEVOL LLOC (per exemple, a la taula)

* Nº MEMBRES.Si per exemple,en una recitació d'un poema,surten dos membres per recitar el mateix poema, això pot ajudar als alumnes a perdre la vergonya.

* TÓ DE VEU. Si a l'hora de llegir un conte una persona posa el llibre a l'altura de la seva cintura, el tó de veu serà menor si el poses davant de la seva cara, ja que si la poses a l'altura de la cintura l'aire no pot pujar fins al final del seu trajecte i el só és més baix.

A la imatge que hi ha continuació trobareu la postura correcte que s'hauria d'utilitzar perquè el só sigui més elevat:

Les 3 velletes: La oïda, la Memòria i la Veu

Hi havia una vegada, tres velletes tan velletes que el nas els hi arribava a la barbeta. Anaven muntades cadasquna una sobre d'un cavall i el seu objectiu era explicar històries pel món.
La primera velleta es deia OÏDA.És la primera que surt a funcionar, ja que abans de nèixer ja funciona.És la més vella, és tímida i vergonyosa. Es deixa portar per uns estímuls que la fan treballar d'una manera no massa conscient. Però aquesta no podia treballar sense la MEMÒRIA.
La tercera velleta és la veu. És la portaveu de la memòria, la més exterior. S'encarrega de transmetre la informació. És la que triga més en parlar, la que surt més tard.
La oïda i la memòria són com un magatzem i la veu és la que transmet la informació emmagatzemada.
La veu nescessita un cos amb un aparell fonador per funcionar, per poder treure l'aire, per poder parlar. Els seus acompanyants són el silenci(ja que odia el soroll que no sigui el de la seva veu) i els gestos( perquè poden aclarar el que diu la veu).
Les mans poden parlar sense que actui la veu.

La noia del tram ( Joan Salvat-Papasseit)

Poesia Catalana

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA


La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

(Maria Mercè Marçal)

Els wikis:

Aquest dijous dia 8 d'Octubre hem treballat a Gestió d'informació i TIC, els wikis. Els wikis són pàgines web que ens permeten editar-les i modificar-les en qualsevol moment i a qualsevol persona sense l'obligació de crearte un perfil.


- TRETS CARACTERÍSTICS DELS WIKIS:

* Són presentats en forma de pàgines web.
* NO has de crear un perfil per modificar el text, però SI per crear un de nou.

- VALORS PEDAGÒGICS DELS WIKIS:

* Són democràtics
* Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització.
* La tecnologia wiki promou l'escriptura.
* Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.
* Amplifiquen la interacció.
* Promouen la negociació, mitjançant fòrums o espais de discussió
* Generen patrimoni cultural col·lectiu durable.
* Promouen el voluntariat.
* Anonimat responsable.

-DIFERÈNCIA ENTRE EL BLOG I EL WIKI:

* El contingut del blog és estàtic, en canvi, el contingut del wiki és dinàmic.

Els blogs

- TRETS CARACTERÍSTICS DELS BLOGS:


* Tothom pot ser editor
* Permet relacionar-se amb la resta de bloggers
* Els blogs són subjectius ja que qualsevol persona pot donar el seu punt de vista
* Les entrades s'organitzen de manera cronològica
* Qualsevol blog o entrada d'aquest pot produir comentaris i opinions,per tant,pot dur a terme un debat.


- PER A QUÈ I COM S'UTILITZEN ELS BLOGS A LES ESCOLES?


* S'utilitzen com a via de comunicació entre mestres i pares, per així informar-los de les activitats que fan els seus fills a classe.
* Permet intercanviar informació amb la resta de mestres, explicar vivències...
* Es poden penjar fotografies de les activitats fetes per els nens.

La cançó de l'amistat

Entre el dimarts i el dimecres de la setmana passada, a la classe de música vam estar component una cançó entre tots, i el resultat final és:



L'AMISTAT


Si la margarida
fos molt eixerida
seria molt amiga
de la formiga.


Si l’escarabat
fos un cap pelat
seria molt amic
d’un mosquit.


Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaa!)
a l’hora de partir.(2)


Si un elefant
no fos tan gran
seria un bon company
del cigne de l’estany.


Si una viola
mengés tota sola
seria l’enveja de
tota l’escola.


Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaa!)
a l’hora de partir.(2)

Revista educativa:

http://www.once.es/acc/Onceinforma/publicdocum/perfiles-no-253/imagenes-portada/img1.jpg/image_preview








Citació de la revista:

Perfiles: Un modelo educativo para todos.[Madrid](2009), núm 253

ISSN1133-703.

Llengua en la que es publica:

Castellà.

Contingut i seccions:

Es tracta d’una revista general de política social en la qual hi ha diverses seccions. En primer lloc trobem l’editorial, en segon lloc un apartat titulat “ en portada” on surt l’article mencionat en aquesta, seguidament veiem la secció de esports i salut. Finalment altres seccions interessants anomenades, integració, solidaritat, comunicació i panorama social.

Interès pel seminari:

És un tema que avarca l’educació d’avui dia i d’un futur.

Citació de l’article:
HÉRNANDEZ,ALMUDENA. “Educación para la inclusión”. Perfiles (2009), núm 253, p.9

Resum:

En aquest article es parla sobre l'exclusió d’avui dia en el tema de l’educació. S'informa que hi ha hagut una gran evolució, respecte l'exclusió de la discapacitat durant aquests últims anys. També s'afirma que una persona ha de tenir el dret i l'oportunitat de poder continuar la seva educació.

Comentari:
Al llegir aquest article hem observat que l’exclusió social amb els discapacitats ha anat evolucionant, encara que avui dia segueix existint.El 2006 va ser un any de gran importància ja que l'ONU declara com un dret la inclusió.Des de llavors els canvis han sigut molt importants, per una altra banda encara que l'ONU l'hagi declarat com a dret, avui dia no es compleix. Per això hem de fer tots plegats que es faci realitat i sobretot els mestres.

Aquestes persones el que busquen és sentir-se integrats per aixó donada la seva discapacitat(física o mental) potser només podran estudiar fins a un cert punt, però el fet de treballar despés els fa sentir-se productius i això per a ells és un gran sentiment, perquè ja el simple fet d'estudiar ja es senten igualats a la resta de les persones que estudien. Per treballar, per exemple: hi ha molts llocs on la gent amb deficiència fan un estudis d'acord amb al que poden fer per ser jardiners,secretaris etc... Per tant, cal que no es limiti l’aprenentatge només fins a l’educació l'obligatoria, sinó fins quan desitgi la persona,ja que des del naixement fins a la mort estàs en continu aprenentatge i ningú t'ho ha d’impedir. És evident que quan els alumnes creixen en edat també creixen les seves necessitats educatives.

Treball blogosfera

Resum sobre un article relacionat amb les TIC a les aules:

Catalunya és un país que està per la cua amb l’ús dels ordinadors a les aules. Això és la conseqüència de que els professors no els utilitzin en el seu mètode per educar. Una altra conseqüència podria ser que tots els ordinadors, en canvi de ser organitzats i disposats en totes les aules del centre, en moltes escoles els concentren en les aules d’informàtica i prou.
La solució no es posar els ordinadors a tots o a la majoria de llocs del centre, aquest seria un primer pas, sinó que a part de tenir-los, utilitzarlos, ja que aquest és el gran problema, la manca d’ús de les TIC, perquè encara s’utilitzen sistemes pedagògics tradicionals.
També ens informa que un dels problemes, és també que la major part del professorat i sobretot d’alguns directors no han assumit encara la capacitat per gestionar de forma autònoma la informació i el treball en equip amb projectes vinculats al món real, ja que són elements essencials en el món laboral d’avui en dia.
Un dels objectius menys valorats i que van relacionats amb les TIC és la defensa a la pràctica pedagògica moderna, sent un mètode que obre possibilitats als alumnes d’avui en dia a aprendre amb nous mètodes, amb altres persones a través de les noves tecnològies.
Amb tot això podem concloure que encara hi ha diversos centres que es neguen a renovar i modernitzar el sistema pedagògic.